La reunió, fixada en principi pel 18 de desembre, es va canviar al dia 10 per problemes d'agenda. La nostra intenció era, des del principi, seure a la mateixa taula amb els màxims responsables d'Urbanisme i Territori de Badalona per rebre solucions a totes les nostres preguntes i reclamacions, fetes en nom dels veïns. Els nostres interlocutors van ser el Sr. Jaume Tomàs (Tècnic Municipal d'Urbanisme), la Sra. Roser Castillo (Regidora del Districte 7 i de Sanitat), el Sr. Joan Carles Lacruz (Coordinador del Districte 7) i la Sra. Conxita Botey (Directora de Participació Ciutadana). Malauradament, el màxim responsable d'Urbanisme, Sr. Jordi Serra, no va ser present per problemes d'agenda, però va delegar les seves funcions en la Sra. Castillo. Amb aquest panorama, vam començar a exposar les nostres reclamacions.

ESTAT ACTUAL DE LES OBRES DEL PLA ESPECIAL DEL GORG MAR
Volíem saber per què gran part d'elles no han començat encara, si finalment es construirà el canal o una rambla, per què els solars estan abandonats a la brossa i qui n'és el responsable... Vam posar damunt de la taula les fotografies que havíem fet pocs dies abans, i vam entregar un DVD amb el video que vam gravar (el podeu veure aquí), on es recolzen gràficament totes les nostres denúncies. Davant certa sorpresa per part d'alguns dels representants municipals, se'ns comencen a donar respostes:

Canal o rambla?
L'Ajuntament està estudiant quina és l'opció més adient, per tal de beneficiar el màxim nombre de persones. Cap dada més. El moviment de màquines i operaris que s'observa dia a dia, segons l'Ajuntament no va encaminat en cap dels dos sentits, sinó que es tracta de les obres d'urbanització de les zones adjacents. La decisió final sobre canal o rambla encara no es coneix.

Els preguntem si l'Ajuntament disposa d'un projecte amb canal i d'un altre sense, amb els plànols i maquetes corresponents, perquè els veïns els puguin veure i donar la seva opinió. La resposta és "no"; com que no hi ha cap decisió al respecte, no tenen res de res. Llavors, si el projecte està elaborat i aprovat segons una legislació anterior, qualsevol canvi respecte a aquest projecte s'haurà de tornar a sotmetre a l'aprovació de la Generalitat? La resposta és que ho tenen en compte, però que aquest punt entra en tot el conjunt de pros i contres que estan valorant.

Abocaments incontrolats als solars
Entesa la gravetat de la situació gràcies als testimonis gràfics presentats, se'ns comença a parlar de l'incivisme dels veïns que hi aboquen la brossa. És probable, però és ben sabut que no només són persones del barri les que venen a abocar deixalles. En primer lloc, els solars haurien de tenir tanques metàl·liques ben col·locades que els aïllessin completament; de fet, en alguns casos les portes es queden obertes durant el cap de setmana, envaïnt l'asfalt quan bufa molt de vent amb el risc de provocar accidents a persones i vehicles. Si els solars, a més, es mantenen nets, és més fàcil que la gent entengui que allò no són abocadors oberts. Se'ns diu que els solars són propietats privades que pertanyen a les empreses constructores i immobiliàries i que, amb la llei a la mà, ni l'Ajuntament ni els particulars poden actuar a dins perquè podrien ser denunciats. Insistim que l'Ajuntament faci pressió sobre els propietaris dels solars perquè no permetin que les deixalles s'acumulin a les seves propietats, i netejar-les en cas que això succeeixi. Per part de l'Ajuntament, s'obté un petit acord sobre aquest darrer punt, i també se'ns assegura que s'emprendran accions de neteja sobre els solars que encara són de propietat pública.

En aquest sentit, volem destacar la notícia publicada al diari El Punt el dia 13 de desembre de 2008, on es diu que l'Ajuntament inicia una campanya informativa sobre el servei gratuït de recollida de residus voluminosos. La mateixa notícia es pot llegir a la web de l'Ajuntament. La iniciativa ens sembla molt bé, i no ens sorprèn que hagi coïncidit en dates amb la reunió de la que us estem parlant.

També se'ns proposa prendre nota de la matrícula d'aquells vehicles que observem abocant deixalles i presentar la denúncia correspondent a la Guàrdia Urbana. El problema és que la llei requereix que sigui una persona, amb el seu NIF, la que presenti la denúncia. Com hem comentat en altres ocasions amb el Coordinador del nostre Districte, és un risc que costa assumir. Si les denúncies es poguessin presentar com a entitat, les coses canviarien molt.

EL GORG MAR ACTUAL
Se'ns insisteix molt sobre la despesa de 10 milions d'euros que s'ha fet recentment a la Rambla del Gorg i la plaça Enginyer Deulofeu, que els veïns del Gorg Mar poden gaudir, i que el barri quedarà molt bonic un cop acabin les obres i agradarà a tothom. Estem d'acord, però cal que esborrem la idea d'un nou Gorg Mar en contraposició a un Gorg Mar vell. El Gorg Mar és una realitat que existeix des de fa molts anys, on hi viuen persones que no mereixen un barri en les condicions actuals, amb la promesa que tindran un barri millor. Als nostres veïns els interessa el present tant com el futur: de què serveix que hi hagi una Rambla de nova construcció al Districte si els carrers per on la gent ha de passar per anar a veure-la estan en condicions lamentables? Per on aniran les persones grans o amb mobilitat reduïda a veure les noves construccions?

Ja ens sembla bé que es destinin quantitats serioses a grans projectes, però tenim el convenciment que es poden destinar quantitats més modestes a actuacions immediates, potser no tan mediàtiques però que sí tenen una repercusió directa, positiva i molt més ben valorada en el dia a dia dels veïns del barri, que hauria de ser l'interès principal dels gestors municipals.

Els mostrem un plànol de la nova "rambla dels 10 milions" i els assenyalem els espais marcats per a equipaments. Volem saber quina finalitat tindran aquests equipaments, però ens responen que encara no saben a què aniran destinats. De fet, encara no està projectat, però confiem que es respectaran els espais marcats. Farem un seguiment, naturalment.

Actuacions urbanístiques immediates
A la revista Bétulo de l'octubre de 2008 es va publicar una notícia on es parlava del Pressupost d'Inversions municipals per l'actual mandat, una de les quals afectava el c/Guifré (podeu veure la notícia aquí: pàg. 15, 16, 17, 18 i 19). Per altra banda, durant els darrers mesos vam anar recollint informació sobre un Fons Estatal d'Inversió Local (Decret de Llei publicat al BOE del 2/12/2008), del qual –us ho resumim– a Badalona li corresponien 38 milions d'euros destinables a projectes no superiors a 5 milions d'euros cadascun. Paral·lelament, a l'espai Consensus, en resposta a vàries preguntes dirigides a Jordi Serra i Ferran Falcó, ells mateixos citen la xifra de 600.000 € destinats a la reforma del c/Guifré, des del c/República Argentina fins al c/Ponent. Aquesta mateixa xifra la cita Ferran Falcó en el seu escrit "Reiterem el compromís amb el Gorg Mar", distribuït a les bústies dels veïns del barri (i que podeu llegir aquí).

La nostra pregunta és, doncs, en quina situació es troba això dels diners per la reforma del c/Guifré. Surten del Pressupost d'Inversions o del Fons Estatal? Quina és la quantitat definitiva? La resposta que se'ns dona és que, en principi, incloure la reforma del c/Guifré en el Pressupost d'Inversions de l'Ajuntament (cosa que al Bétulo es donava per feta) era només una proposta, no pas un projecte aprovat. Aquesta proposta es va desestimar i posteriorment es va incloure en la subvenció aportada pel Pla Estatal, i seran aquests diners els que la faran possible. De fet, la previsió des del principi era gastar-se 600.000 € en el c/Guifré; el que ha canviat és que aquests diners no sortiran del pressupost municipal, sinó del Pla Estatal. Tot plegat ens resulta molt estrany, però no rebem més dades.

LA NOSTRA CONCLUSIÓ
En definitiva, ens quedem amb la mateixa sensació que sempre: l'Associació de Veïns i l'Ajuntament tenen interessos oposats i serà difícil arribar a posar-nos d'acord en aquelles coses que afecten als veïns i el barri. És senzill: tenim punts de vista diferents; allà on l'Ajuntament ens explica l'enginyeria econòmica que fan servir per assignar partides pressupostàries, nosaltres veiem voreres deteriorades per on la gent no pot transitar. La nostra feina és continuar insistint, i exercir una pressió més forta sobre els compromisos adquirits per l'Ajuntament en relació a les nostres reclamacions. Sabem que no és plat de bon gust pels gestors municipals que les associacions de veïns demanin reunir-se amb ells per exigir explicacions. No obstant –i en això sí vam estar d'acord–, tal com va dir l'alcalde als actes del 50è aniversari de l'AV La Pau: "les associacions de veïns són les que ens han d'esperonar per fer les coses i per presentar les seves reivindicacions". Veurem si això serveix per alguna cosa positiva.